El manuscrit trobat a Saragossa

Sinopsi

Encara que rescatat per a les histories de la literatura només a partir de la normalització lectora que va suposar la reedició en polonés el 1958 i, tot seguit, la traducció al francés de la má de Roger Caillois, del Manuscrit trobat a Saragossa (1804), aquesta mena de serpentina fantástica que fa del temps i de l'espai una auténtica festa per al lector, Jean Potocki no ha de ser considerat tan sols pels mérits que el fan imprescindible en tota antologia consagrada a la literatura fantástica. Etnógraf i viatger, historiador i erudit, científic i divulgador, narrador i dramaturg, poliglot i moralista, militar i polític, la complexitat i riquesa de la seva personalitat van quedar reflectides en les diverses obres que havien de contribuir deforma decisiva al desenvolupament intel·lectual i científic de Polonia. La seva faceta de viatger, al servei dels seus interessos etnográfics i geográfics, el portaren a viatjar per Europa, la Xina i el nord d'Africa. Després.de l'época d'estudiant a Suïssa va recórrer, entre el 1778 i el 1780, Itália, Malta, Sicília i Lampedusa; va visitar Tunis i, des d'aquí, va passar a la per a ell. fascinant Espanya, que tanta importáncia havia de tenir en la seva obra literária. Del 1781 al 1784 va visitar Turquia, Grécia, Egipte, Albánia i Montenegro. El 1787 va suposar la visita a París i als Països Baixos. El 1791 viatja a Espanya, al Marroc i a Portugal, torna a passar per París i acaba l'any a Anglaterra. El 1793 coneix Alemanya. El 1797 visita Viena. El Caucas i Ucraïna seran motius de viatge el 1800 i, tres anys després, Roma li permet de coincidir amb el cardenal Borja i conéixer Chateaubriand. El 1804 assumeix un cárrec en el Ministeri d'Afers Estrangers de Rússia, i l'any següent participa a l'expedició científica a la Xina amb el comte Goloukin. La seva obra, molt notable, discorre pels diversos géneres i hi trobem a faltar un volum de Memóries que ens permetés de seguir amb detall la seva vida, sens dubte extraordinária, des del seu naixement a Polónia el 8 de marÇ de 1761 fins al seu suïcidi el 2 de desembre de 1805, data «romántica» per excel·léncia, la del Congrés de Viena, en la qual Potocki va concloure la tasca comenÇada temps enrera, consistent en un fi treball d'orfebreria: polir la nansa d'una tetera de plata barroca, heretada de la seva mare, fins a aconseguir de arribar a donar-li una forma perfectament arrodonida i, després de fer-la beneir pel capellá de la seva possessió, fer-la servir com a projectil per a obrir-se la closca. El Segle de les Llums, que Potocki va representar amb tota la seva ánima i amb totes les seves forces, clausurava románticament una vida que li pesava tant al vell aristócrata com la del seu atzarós i assotat país.