Penyagolosa fascinant, de nom venerable

Sinopsi

Penyagolosa, «fita senyera del poble meu», forma part dels s¡mbols emblemÃátics del
Pa¡s ValenciÃá. El topònim sÂÆhavia mantingut amb el terme exclusiu Penyagolosa, tot al
llarg de vuit segles, una situació que sÂÆaltera amb la novetat de lÂÆarticle. En la formació
de la construcció nova, el Penyagolosa (un neologisme, tanmateix documentat fa cent
anys), hi han degut intervenir dos factors: en primer lloc, lÂÆatracció que exerceix el cim
damunt els seus visitants, especialment els naturalistes i els excursionistes; segonament
i com a conseqüÿncia del factor anterior, la conveniÿncia de recórrer a lÂÆarticle el com a
marca distintiva, individualitzadora, del cim respecte del seu propi sector biogeogrÃáfic.
En efecte, la conveniÿncia de marcar la identitat del cim de Penyagolosa respecte
del seu conjunt referencial sembla una raó plausible per explicar lÂÆaparició de lÂÆarticle
el. De fet, una expressió ben usual, com «Pujar a Penyagolosa», conté una part dÂÆambigüitat
que desambigua lÂÆarticle, de manera que «Pujar al Penyagolosa» especifica la
pujada al cim, a diferÿncia de la frase sense lÂÆarticle, fÃácilment interpretable com a pujar
a qualsevol indret de Penyagolosa: la Banyadera, la Pegunta, el mateix Sant Joan,
etc. En aquest sentit, enunciats com Âôels camins del PenyagolosaÂö o Âôel Parc Natural
del PenyagolosaÂö són percebuts com a incoherents, per tal com pretenen referir-se a
tot el sector de Penyagolosa i, doncs, no admeten lÂÆarticle especificador del pic.
Aix¡, per tant, el venerable topònim Penyagolosa no porta article. LÂÆadmet, però,
a condició que vaja referit en exclusiva al cim (i per extensió, a la resta del turó) que
excel·leix de tot el paisatge. Qualsevol altre cas de lÂÆarticle adjunt al topònim ha de ser
considerat un ús maldestre de Penyagolosa. Un nom tan emblemÃátic com venerable
bé mereix dÂÆésser emprat amb respecte i, en qualsevol cas, amb la deguda consideració
de la seua identitat lÿxica.